Els sistemes de datació en l´arqueologia.

Vernís negre amb forma de plat de peix grec

Ja hem vist que cada estrat pertany a una  època però com ho fan els arqueòlegs per saber a quina?

El més habitual és saber a quina època pertany un estrat  gràcies als trossets de ceràmica que trobem en ell.

Fragments de ceràmica

Aquí tenim un exemple.                                                                                                

Seat 127

Tipologia de ceràmica.




La dendrocronologia

Si us fixeu en el dibuix de dalt, es veuen clarament els diferents estrats del jaciment, cada estrat pertany a una època diferent, per tant cada estrat tindrà un tipus de ceràmica diferent. Però com saben a quina època pertany un estrat simplement amb un trosset de ceràmica? A l´antiguitat hi havia forns de producció de ceràmica i cada un tenia els seus propis dissenys. És com si els arqueòlegs del futur  datessin a partir dels cotxes que trobessin, com cada marca fa models de cotxes diferents podrem saber a quina època pertany l´estrat , però també a on es va fabricar el cotxe. Amb la ceràmica passa el mateix, trobant un tros de ceràmica podem saber a quina època es va fer però també a on.








Els arbres van creixent al llarg de la seva vida, a mesura que passa el temps el tronc de l´arbre es va fent més ample. Si tallem el tronc de qualsevol arbre podrem observar com el tronc està format per uan sèrie d´anells concéntrics.Els anells van apreixent un cada any. aquests anells són tots diferents entre ells,si un any  ha plogut i ha fet sol l´anell que li creixerà al tronc serà força gruixut, per contra si no ha estat un bon any per la vida d´un arbre l´anell serà més aviat prim.

El Carboni-14

En aquests videos expliquen com funciona el sitema de datació del carboni-14.

Històries a la terra. Petit manual d´arqueologia.





temple Romà

L´arqueologia és la ciència que estudia el passat de la humanitat a través de les restes materials.Un altra manera de dir-ho seria que la arqueologia treballa per reconstruir el passat del ésser humà quan encara no s´havia inventat l´escriptura.Extreu informació a partir de restes materials  deixats pels homes com ossos,eines o restes d´aliments.








Bifaç paleolític


          

Les restes materials poden ser molt diverses, un temple romà un bifaç paleolític o un esquelet serien exemples.

                                                           




Esquelet humà trobat a una sitga.



Fals jaciment arqueològic del museu egipci.

Per recuperar les restes materials i interpretar el passat, els arqueòlegs excaven , la zona a excavar es coneix com a jaciment arqueològic.






Edward C. Harris, inventor del mètod´excavació estratigràfica Harris.

La tècnica per excavar no es fer forats a l´ atzar  intentant aconseguir totes les peces que puguem. s´utilitza un sistema conegut com a mètode Harris.

El mètode Harris consisteix en excavar per estrats, del més modern al més antic.





Exemple de estratigrafía geològica

Qualsevol jaciment està format per estrats de Terra diferents entre ells. Cada estrat es diferencia dels altres pel tipus de terra que trobem. Un pot tenir terra més fina, més fosca, tenir pedres o trossets de carbó, ser més argilós etc...

Els estrats més antics seran els que estaran més abaix, per tant el primer estrat que trobem serà el més modern.

Exemple d´estratigrafia arqueológica.

Per fer-nos una idea de com es formen els estrats aquí tenim una explicació i un exemple:

Una casa queda abandonada, amb el pas se li caurà el sostre, després els murs i a poc a poc quedara derruïda.

Si la zona és abandonada i ningú va a viure-hi, la casa anirà quedant sepultada per la terra i la vegetació, que de forma natural va guanyant terreny a llocs abandonats. 

Finalment la casa quedarà enterrada, amb una mica de sort algun arqueòleg la trobarà i l´excavarà en el futur

Arqueòlegs treballant.

Arqueòleg excavant un forn romà.